A la deriva

Botella con flor, y en su interior carta de amor a la deriva
Despacio navega movida por olas, vientos y mareas
A destinatario que llegue, eso espero, tu me leas
Hoy te cuento mi historia, mi ultima, yo muero, que ella viva.

Largos viajes he hecho de costa a costa en la mediterránea en mi vida
Contra pueblos y en guerras luché, salvaje guerrero
Que de experiencia creía no existir nada eterno
Malditos sean los hilos del destino, nunca pensé que mi puñal en mi corazón acabaría

Siendo ella nacida de tierras valencianas, quien la conoce, bendito sea su nombre
A la posada que fuimos y allí, mi amada
Relojes que se paran, yo me quedo en su mirada
Amaneceres de júbilo espartano, deseaba su amor, yo por ella, olvidaba ser hombre

Sin casa y sin dinero, ¿qué hacía? Ni con mil besos ella me amaría
Dulce pena, amarga tristeza, agria locura
Olvidarla impensable, de hablarle me preocupa
Viéndola en la lejanía, esto se acaba, es mi fin, ella no es mía

Zarpo, a otros mundos me dirijo. Echo esa mirada atrás, lo detesto
Recuerdos que no acaban, brotan y rebrotan
Con ellos en mi alma soy débil, así me matan
No, busco el punto que me falta, sigo vivo, pero yo, ya he muerto

Vas tot de negre

Cor negre d'alma podrida amb pensaments foscos que nublen la vista. Mirada opaca d'esperança perduda, que oculta dins seu estar mort en vida. Sobre la fulla de la dalla que sega vides, ell suplica implorant: No caure, no afonar-se en l'agonia de la tristor que el plena ofegant qualsevol oportunitat de tornar a ser ell mateixa qui dicte qui governe el destí que un dia fou seu, que se'l furtaren, ara sí per sempre, de forma perenne.

Ignorància

- Mirat’ a l’espill, què veus?
- Patiment

- Mira’t dins teu, què veus?
- Estima

- Mira al te voltant, què veus?
- Ignorància

Què pesa més, una tona de palla o una de plom?

Quasi podria dir que tothom en algun moment de la seua vida li han fet la pregunta: Què pesa més, una tona de palla o una de plom? Aquesta pregunta està feta per a que, sense pensar realment el que ens pregunten, contestem que la de plom pesa més i així caure en la trampa. Ja que, com tots sabem, una tona és una tona, independentment de quin material estiga’m parlant. Bé doncs, açò no és del tot cert.

Segons el Principi d’Arquímedes tot cos submergit en un fluid pateix una força vertical i cap amunt equivalent al pes del volum de fluid desallotjat. De segur que tots hem notat com al entrar en la banyera plena d’aigua, el nivell de l’aigua puja, estem desplaçant o desallotjant un volum d’aigua, aquest volum és equivalent al volum del cos que s’ha introduït, és a dir, nosaltres. Per tant, sabent el volum del cos o el volum de fluid desallotjat podem calcular la força que pateix el cos, aquesta força s’anomena força d’empenta i és la responsable de que els cossos suren. (sempre i quan siguen menys densos que el fluid).

Però, no tots els fluids són líquids. L’aire també ho és, i per aquesta raó se li pot aplicar el Principi d’Arquimedes, i com la palla i el plom que estem pesant es troben dintre de l’aire, es voran afectats per ell. Hi ha una força, la força d’empenta, que empenta cap amunt a la palla i al plom, provocant que pensen menys del que realment pesen, i ja hem dit que aquesta força depèn del volum de fluid desallotjat. Dit de una altra manera, el pes real¹ de la fusta seria, una tona + el pes del volum d’aire desallotjat. Igual ocorre amb el pes real del plom. Ara bé, si alguna vegada hem vist una tona de palla apilada, observem que és molt gran, ocupa un gran volum. En canvi, el volum que ocupa una tona de plom és prou més reduït.

Així que, sabent que la força d’empenta és igual al volum de fluid desallotjat, que aquest volum és també el volum del cos introduït i que el volum de la palla és destacablement major al volum del plom, podem dir sense por a equivocar-nos que el pes real de la palla és major que el pes real del plom.

¹Com a pes real, faig referència al pes del cos en el buit.

Dependència Etílica

Què és el botelló? Esdeveniment social on un grup de joves inverteix una suma considerable de tres a cinc euros per tal d’administrar-se la beguda més barata del mercat. Açò és, comprar el pitjor alcohol que es pot trobar i la mescla marca Correfor. On la cita “Bebe con moderación, és tu responsabilidad” no existeix i on els graus no indiquen la temperatura, sino la velocitat amb la que cauràs a terra.

Quan es celebra el botelló? Demà, o hui si t’empenyes. Desprès del sopar d’amics o d’empresa, festes de poble o en ciutat, en dijous de festa universitària o dijous sant de berenar. Dissabte que toca anar de discoteca, i si no hi ha discoteca? Doncs es beu igualment al castell que és millor que quedar-se a casa. En les festes del halloween, aniversaris, nit veies i nit bones i si són males, beure per a oblidar. Beure per beure, que no es pare, que la vida son tres dies, un per a beure i dos de ressaca. La joventut es passa en un estat resacós permanent, no li preguntes a un jove on viu, te dirà en el Marcadona (corredor central, junt als dentifrics) i no serà ell, sinó el senyor -OH qui conteste.

No importa que siga dolent per a la salut, que els fota el fetge ni que els cree addicció. Ells continuaran empinant la botella fins que es sentisquen suficientment vells com per a deixar-la. Serà aleshores, massa tard?

El Rey dice...

"¿Por qué no te callas?"

Grapes

Hui, per fi, he après a utilitzar ixa màquina maleïda anomenada "Quita-grapas". L'utensili d'oficina amb l'aparença més diabòlica.