Vas tot de negre

Cor negre d'alma podrida amb pensaments foscos que nublen la vista. Mirada opaca d'esperança perduda, que oculta dins seu estar mort en vida. Sobre la fulla de la dalla que sega vides, ell suplica implorant: No caure, no afonar-se en l'agonia de la tristor que el plena ofegant qualsevol oportunitat de tornar a ser ell mateixa qui dicte qui governe el destí que un dia fou seu, que se'l furtaren, ara sí per sempre, de forma perenne.