Concert Rammstein
Badalona 12/11/2009
Se fan les dotze del matí, arriba el bus i allà que ens pugem per a rebre el castig que ens havien preparat els Deus per pujar els últims: seure’s al final del bus, també coneguda com “zona cero” al final del viatge (ja vos contaré per què), separats i rodejats d’una no massa agradable companyia tot i que a la llarga ens hem donat compte que sense ells, ni el viatge ni el concert, hagués sigut el mateix. Però no adelantem res.
I és que fins la empresa d’autobusos sabia al que anava, no en canvi nosaltres, doncs havien disposats al corredor del bus uns testos amb aigua per fer-les servir com cendrers (conclusió a la que arribàrem desprès de descartar que siguen recollidors de goteres o meaderos). I no penseu que lo de meadero va massa desencaminat de la realitat, ja que apenes 30 minuts desprès de l’eixida un tio s’alçà, agafà un test, s’arrinconà contra la porta de darrere, es tragué la pixurra i davant l’incredulitat general començà a pisar. Increïble. I ja sabeu que està prohibit fumar, menjar inclús beure als autobusos de línea. Bé doncs, no quan ixe bus va a un concert de Rammstein: Encara estàvem a València i les neveretes no paraven tancades, vinga la birra, vinga la birra! Tots amb les mans ocupades en la elaboració de porros, que posterioment encengueren i una boira molt agradable ens rodejà en apenes uns segons. I si això fos poca cosa, els nostres “amics” ja havien començat ratlla amunt, ratlla abaix, algo que seria constant durant tot el viatge.
Un viatge que es feia llarg, pesat i que els videos de Rammstein, Barricada, Ozzy y Metallica no conseguiren fer més agradable. Cinc hores de trajecte que l’única ventatja de les quals va ser que no foren sis. I per fi arribàrem, a la mateixa porta del pabelló de Badalona on desprès de comprar loteria (sí, loteria, heu entés bé) i uns entrepans, estudiàrem la forma de colar-se davant de quanta més gent millor, que tampoc és que hi hagués molta si comparem amb el que seria un concert de Matellica. 
Obriren les portes i la gent arrasà amb tot, les entrades es col•lapsaren i als organitzadors no els quedà altra que deixar entrar a la gent sense apenes vigilar de qui entra què o qui té entrada original o no. Vaja, 50 euros per a res XD. Entràrem dins i poc a poc les grades es varen omplir, cada vegada més gent al péu de l’escenari, més apretats i més calor. Començà l’espectacle: Primer tocaren Combichrist, un grup Cyberpunk que no sonaven gens mal, alguns s’atreviren a afirmar que éstos estigueren millors que els propis Rammstein. Però bé, no deixaven de ser el primer plat d’un concertàs que venia de segón.
S’apagaren els llums i a colps de destral feren acte de presència primers els guitarristes i desprès amb un bufador el cantant a través d’un mur a l’escenari. I tots a empentar-se, tots a botar, tots a bramar, tots a suar. Tocaren cançons mítiques com Links 2 3 4, Du hast, Engel, Seeman, Keine Lust, Feuer Frei, Benzin y d’altres noves com Pussy. Però la millor del concert sense dubte Ich Will, durant la qual m’incorporí a un grup de gent que havia conseguit fer-se un lloc a base d’empentes i que encara continuaren pegant-se osties durant tota la cançó.
Lo millor. O quan el pianista es pujà a una zodiak y navegà sobre la gent, sobre mi! Mentre tocaven seeman. O quan aquest va rebre una pallisa del cantant i li abocà des d’una plataforma elevada un munt de xispes. O quan tocava el piano caminant sobre una cinta de correr que a més rotava! O quan ens llançaren bromera amb un canó rosa en forma de pene enorme al ritme de pussy! O tal volta quan pregueren foc a un especialista amb un surtidor de gasofa amb una bengala a l’extrem, este correguent per l’escenari i l’altre vinga a tirar-li flameraes durant la cançó de Benzin. Qui sap, no sabria dir un moment en especial. Però va tindre que acabar.
No he comentat gaire el comportament que tingueren els tios del final del bus, però és que eixiria una entrada entera parlant sols d’ells. Sols recordar que no pararen de beure, de fumar, de fer-se ratlles, de riure, de cridar durant tot el viatge d’anada i un poc menys al de tornada perquè per fi els pegà el baixò (el ritme que duien no era normal). A moments et parties el cul amb ells, y quan la broma es feia pesada te’ls volies carregar de mil maneres. Bé, vos deixe algunes frases que quedaran al record i tal volta vos oriente un poc més.
- Tú trabajas o estudias? Preguntà que derivà 6 ratlles més tard en: Tú fumas o trabajas ?
- Te compro la camiseta, 13€, es mi ultima oferta, ahora vuelvo.
- Necesito un vaso y una navaja!... Necesito una navaja!!! (el vaso no importa).
- Agafen el martell trenca-vidres i no se’ls ocorre altra cosa que foradar una llauna de cervessa, clar, isqué a xorro.
I això és tot… me cal dormir.
