15 / juny / 2009

Hoy tengo examen

Hoy tengo examen y me toca conducir hasta la Universidad. Ah! Suspiro. Por fin un momento de libertad. Mi vida hasta hoy ha sido una autèntica esclavitud salpicada de tiempos libres. Son extrañas las sensaciones que se entremezclan en estas etapas del año y a mi almenos, me hacen sentir vivo de veras: El estrés del estudio me induce a salir a correr, pero correr conlleva ingerir glucosa. Sin embargo, comer me produce sueño, así pues, tomo café. Cafeïna, azucar, estrés y mucha carga lectiva durante semanas consecutivas. Soy una bomba a punto de estallar, lo hago en el coche.

Catalizador? La música y no una cualquiera. Sintonizo mi emisora preferida, el volumen no se mantiene al mínimo un segundo más de lo necesario para que identifique la canción. Oh sí! Me gusta! Al son de "Hello, hello, hello, how low" dejo mi pueblo atrás para internarme en la autopista. La canción acaba y aún tengo el estribillo de Nirvana resonando por mi cabeza cuando al otro lado de la radio hacen sonar un riff de guitarra inconfundible: es la de Angus Young y no hay más como ella. Me acabo de volver loco. Salto en el asiento mientras tarareo la melodia, palmeo el volante deseoso de ser, estar, presenciar un AC/DC. Qué incauto: no oiría un claxon ni sirenas, a mi que más me dá. No puedo hacer oidos sordos a la música. Estoy emocionado y quiero llorar de felicidad pura. Mi cuerpo conduciendo pero mi mente en un concierto, debería ser hombre muerto. La canción se acaba, un respiro que me hace volver a la conducción. Siguiente tema, suena, No por favor... ese punteo de guitarra, ese bajo acompañando... A la mierda, lloro. Ciego, sordo y en otro concierto, ahora de los Red Hot. Alguien no quiere que llegue al examen. Tres de mis canciones preferidas de tres de mis grupos preferidos? Hoy nada me puede salir mal.

Sigo preguntándome como conseguí llegar a mi destino, hacer el examen y volver a casa sabiendo que había aprobado. Aquel fue un gran día.

11 / juny / 2009

The Cube


M'he aficonat açò de presentar-vos pelis. Tal volta algún dia vos dóne per vore-les, una dia d'ixos que no sabeu què fer i vos vinga al cap.... vaig a baixar-me ixa peli que deia el Fuertes al Blog. Aleshores ixe dia puga'm comentar-la, tot i que... no sé jo si hi haurà molt a comentar, jajaja.

Continue la meua navegació fílmica amb The Cube (s'han acabat els links, m'he canasat i he d'estudiar). El primer que et pot impactar d'esta pel·lícula és que t'envolta directament en la trama, però quina trama? Sols són un grup de persones seleccionades no precissament a l'atzar que es troben tancades en una espècie d'experiment macabro.

Un cub gegant format per cubs que formen habitàculs. I els protagonistes enfrontant-se a algo més que les seues pors, paranoies, supersticions i desesperacions que diu el trailer.

Dir que hi ha tres entregues d'esta saga:
- The Cube
- The Cube: hypercube
- Cube Zero

Si la primera vos resulta extranya i rallant, espereu a vore la segona. Sols l'he vista una vegada i no he tingut valor de vore-la de nou, fins ara, que me l'estic baixant En aquesta entra en joc el temps i les dimensions paral·leles, cágate.

I la tercera, atenció, sorpresa. Ja ens conten algo més que no siga CUBO CUBO CUBO. Però tindreu que vore les dos anteriors per entredre-ho.

- Passa tú, que a mi me dóna cague...

6 / juny / 2009

Evolution

Què passaria si vida alienígena arribara a la Terra en forma bacteriana i tingués la capacitat d'evolucionar milers de vegades més apresa que els éssers terrestres? És el que ens narra aquesta comèdia dirigida pel mateix director de "Ghostbusters" o "Road Trip". No és la millor película del món, però sí que és una que em diverteix cada vegada que la veig, tant a mi com al meu germà.

Pegant una ullada al repart rápidament ens donem compte que tots són cares conegudes:

"Es como condensar 200 millones de historia en unas horas!" Una peli que vos recomane quan tingau un moment per desconectar. Per cert, hui la estan fent en Antena 3, jejeje. Ja feu tard, sip.

- coh coohh... coohh cooohhh!!!

2 / juny / 2009

Metàfora Política

Vaig a intentar citar una metàfora, sobre la capanya política que estan duent a terme els partits PP i PSOE, dita anit per Iñaki Gabilondo.

"Imaginémonos dos entidades bancarias que intentan captar un nuevo cliente. La información que le aportan a éste, no incluye ninguna referencia a la entidad propia. Es decir, el cliente no sabe que intereses ni qué ventajas le ofrecen. Por lo contrario, cada una de las entidades bombardea al supuesto cliente con negligencias, corrupciones y demás trapos sucios de la otra entidad competente.

Así pues, dicho cliente qué puede hacer:

  • A) Elegir depositar su dinero en aquella entidad que parece menos sucia.
  • B) Poner pies en polvorosa y guardar su dinero en una caja de zapatos."
Algún comentari? Crec que ho deixa ben clar.

31 / maig / 2009

Vinc calentet, i sense raó

Venen les eleccions Europees, què bonic. I quina idea sobre política europea tenen els nostres representants de les majories espanyoles? vestits*', Falcons i cotxes oficials, qui dóna més per menys?

La crisi imparable continua deixant en el carrer a milers de treballadors mes a mes. Qui sap quan tocarà fi. Els mateixos polítics que fan política per a un públic convertit en "borrego*''" es reuneixen un i altra vegada intentant arribar a una solució. I la oposició, la sabia oposició que té la solució miraculosa per a ella, se la guarda ben dins abans de compartir-la. Tots sabem, o com a mínim deuríem, que no la tenen. Els borregos són majoria, qué anem a fer.

I el canvi climàtic canviant. Més calor, més sequia, més immigració. El continent África, el primer afectat. Allí mai han viscut, sobreviuen, ara ni això, ara moren més que mai. La seua lógica reacció, immigrar a Europa. Personalment no em considere xenòfob, pero no soc un borrego progressista. África no cap a Europa i punt. Dilema moral: qui passa i qui no, si es que decidim que passe algú. Cal filtrar, jo pense que els necessitem tant com ells a nosaltres. Sabeu? Alguns d'ells no son incults, tenen estudis, carreres universitàries, però Europa es creu tant superior que no es plantetgen convalidacions efectives com Bolonya*''' que tant promet ser-ho. Ixes persones són hui en dia qui ho tenen més fàcil per conseguir papers. I no estic en contra. Per desgràcia, ací no poden exercir de lo seu, acaben en l'horta i en l'obra. Com borregos quan no ho són. Això si, els immigrants 100% borregos fora. Ací no tenim lloc per a inútils, i aquesta sí és una forma de pensar que se me creua pel cap a mi, i no sé a qui més. Què llàstima, no han tingut en la vida la oportunitat d'una educació digna. Però sabeu què? Va a arribar el dia en que ni eixos podran entrar a Europa, per que NO CABEM ni els necessitem.

Oh no. Però no acabe ahi. Ja hem taxaveu de racista? I si vos dic que també pense en que els borregos europeus deurien anar fora? Quin adjectiu utilitzar ara? Hitlerià? Inútils no gràcies. No tenim lloc per a ells. Qui no té estudis, qui no té voluntat, qui desaprofita les seues oportunitats, o directament qui no les ha tingudes. Ara lluitem perque això no passe, arribarem a temps?. Vos dic que arribarà el dia en que no cabran tots a Europa. Què farem doncs? Què pense jo? FORA, no caben. No pots tirar a ningú diuen, i sí que hem de deixar-los entrar? Igual d'injust es matindre a un borrego inútil en casa a no deixar accedir a un persona preparada que s'ho mereix. Vaja, que no tinc cap intenció de treballar per a que inútils sense títols cobren beques, ajudes inclús el paro (aspai Fuertes que te passes, jajajaja).

Però bé xics, no tinc cap intenció de convertir-me en un Hitler, no sabria com fer-ho i no em deixarien. Així que tot queda en paraules i les accions no acordaran amb elles. Visca'm en pau i amor (amb el plus per al saló, o era el fútbol?) mentre puga'm. Però crec que açò se'ns acaba. Votem votem, a vore si algo canvia.


*': No existeix cap paraula pareguda a trage, tot són vestits. Vestit espacial, per exemple.
*'': Terme dedicat a Chamán Trasgo.
*''': Vorem que ocorre amb Bolonya xics!