Cap.1: Flames

Un edifici caia en cendres devorat pel foc en la veia ciutat de Setten, al nord del condat de Feron. Causes desconegudes per ara, però ja havia condit el pànic arreu dels carrers pròxims. Si en aquell moment algú haguera mirat a la lluna plena que sobreeixia per sobre d’una de les colines que rodejava la ciutat, s’adonaria de com un parell de fines ombres perfilades desapareixien per la seva cresta.

- Ye! Nano, per què em toca a mi carregar amb el cofre quan he segut el que més feina ha fet? – Efectivament, una de les ombres, la mes baixeta i regordeta carregava entre les seves mans un cofre de mida estàndard, que per la postura de l’ésser i les gotes de suor que li queien sobre els ulls, no estava ple de plomes.

- Quina gràcia em fas maco. Resulta que ara posar-se a fer malabars amb boles explosives és “fer feina”. Sort hem tingut d’eixir vius d’allà dins, i resa als Deus per que el Gros continue viu i no ens perseguisquen per homicidi... – L’altra ombra més estirada i lleugera que l’anterior caminava uns pasos per davant mirant al cel estrellat per tal d’orientat-se.

- Culpa del tio ixe, com deixa tant a l’abast ixe material, i tan colorit!? No tenien per a gens cap aspecte de fer explosió amb un lleugeret toc amb el terra. – Replicava mentre canviava de postura per tal de continuar avançant amb el cofre.

- És clar, tu no veres la cara de vertader por que posà el Gros quan començares amb el teu espectacle de circ ambulant. Veus aquelles llums d’allà en aquella vall? Deu ser el poble de Tredes. Allí trobarem el portal que ens durà de nou a “casa”.

- Et demane que no li contes res de l’ocorres al Amo, no sé a quin nou càstig em pot condemnar...

- De veres creus que no s’ha enterat ja? Per sort aquesta vegada sí que tenim el cofre. Donat pressa, hem de ser-hi allí prou abans del matí.

Ambdós individus continuaren la seva marxa a través de boscos i sortejant algun xicotet riu que es creuava involuntàriament camí de la seva zona de drenatge. La ciutat de Setten ja sols era destacable per un dens núvol negre que creixia tapant la llum de les estrelles i per la rogenca llum que perfilava la muntanyeta que deixaven enrere.