Notícies

Obris el diari, engegues la televisió o la radio i que et trobes? Morts, centenars de morts i desenes de formes diferents per a morir. Morir em vuic jo al vore els titulars. Explocions de gas, atracs, desaparicions, accidents de trànsit, intoxicacions... Què intenten amb ixa classe de notícies? No m’importa com la palma la gent en el món, la mort només és el punt i final a una vida, què no és més interesant saber com ha viscut ixa persona i com s’esforçava per seguir avant? NO! Ens conten detalladament com ha mort aplastada entre la ferralla del seu vehícle. Després passes la pàgina i veus: Liposuccions des de 5000 euros, a ningú li va a caldre operar-se de lo que potaran al vore l’agonia de notícies. Així volen sensibilitzar a la societat? Estan conseguint el contrari, què vols que et diga. 100, 200 morts o més en una setmana tràgica a Bagdad, a qui penses que encara li asombra que allí la mort et pilla a la volta del cantó? Si tots els dies mor algú, al final ja ho consideres normal, què no farem apostes a vore quants moren demà? Insensible? Sóc un producte d’una societat manipuladora traficant d’informació.

Sé que segur que hi ha milers d’histories que representen grans valors morals que serien molt més sociodidactes que allò que ens mostres a diari. Es creuen que és això el que volem vore, a qualsevol que li preguntes no crec que li faça gràcia vore morts a la televisió junt als seus fills, no? Aleshores per què ho aguantem? I faig la mateixa pregunta que he aprés d’Iñaki Gabilondo: “La gente ve lo que quiere, o lo que se le ofrece?”