Dona'm ales

- Què bo seria poder eixir d’ací. Jo que sé! Anar-se’n a l’extranger a estudiar, viure una temporada en un altre país.

- Tant confiat et trobes com per a ser capaç d’adaptar-te a ixe canvi ? No és un simple me’n vaig a viure a un pis d’estudiants perquè la universitat em pilla lluny de casa. Seria un no poder tornar en un moment donat. I l’idioma què, t’apanyes amb lànglés? A més, si no ets capaç d’aprovar ací, menys ho faras allà.

- Amb l’anglés no és que siga un invàlid, però seria la primera barrera a superar. Sempre s’ha dit que una llengua s’aprén vertaderament quan un està obligat a adaptar-se, no? Però anda que no seria una bona aventura. I lo d’aprovar deixa-ho estar, que aço acaba de començar.

- I tant que seria una aventura. Però has pensat en el que podries perdre? Recorda que allí vas tu soles, els amics, la família, tots es queden enrrere, ells no poden anar darrere. Un any enter saps el que és? Un any d’anegdotes amb amics, excursions, festes, jaleos i demés que no podràs viure, un temps perdut. I com estarà tot després? Les amistats estaran com sempre? Saps que no, que inevitablement tot canviarà i que les distàncies seran majors. Quedarà un buit enorme difícil d’omplir.

- Tot cert, però és raó suficient ? Per això he de deixar esta oportunitat que tinc de poder vore món? De viure la meua pròpia vida pel meu compte? Me veig lligat al mateix lloc durant de molt de temps i la idea m’espanta. Comforme està la vivenda creus que volaré del niu prompte? Jah! Què dius! Esta és la edat de poder viure allò que vols, ara que som lliures fora de mantindre una família, que tants impediments dóna. Després ja és tot diferent i les prioritats deixen de ser els somnis i passen a ser les resposabilitats. Tot queda aplaçat i no es sap si sorgirà de nou l’opció. Ara quasi tot és possible.

- No és la primera vegada que em vens amb ixa història. Aleshores per què no ho has fet ja? Si tant fàcil ho montes, fes-ho ja!

- No, no és tant fàcil. No estava preparat, si abans la sola idea de passar una setmana lluny de casa em causava malsons! Pensa en eixe campament, què mal ho passarem. No, i tampoc estic del tot segur d’estar-ho ara i això pense fer. Com vaig a sentir-me part de la humanitat si només conec una forma de vida ? I si no et sents part, com vas a opinar, o ajudar al món en decadència?

- Però quin somni tens tú pringat? Ser el “superman” que tot ho arreglarà? Anda i no flipes. Això és impossible. No estaràs intentant fugir de la realitat, no? Mira que et conec i sé que alguna vegada ho has pensat.

- I si fora cert que més dóna ? Deixa’m la meua manera de vore les coses. I qui no ha somniat això alguna vegada ?

- Ets un crio.

-Sí, sempre...