I tu en què penses?

Alguna vegada li haveu fet més cas del normal a la vostra veu interior? Igual seguireu el seu trellat, que igual passareu d’ell i així vos ha anat en la vida. Però s’haveu fixa’t en quina llengua parla? Jo sí.

Resulta curiós que una suposada veu que no gesticula ni emet so algú, utilitze una llengua viva o morta. No cal anar molt lluny per a adonar-se’n que té tot el sentit del món. Som capaços de pensar en tantes llengües com conega’m, ja que la llengua és el nostre medi de communicació i al igual que ho fem entre nosaltres, també ho fem amb nosaltres mateixa al nostre interior. Però aquest fet queda més interessant quan topetes amb una persona que ha tingut una educació diferent. Com per exemple aquelles persones que han estat educades des de la infància en una escola anglesa o que tenen pares de diferentes nacionalitats i cadascú li ha ensenyat la seua llengua natal. D’aquesta manera ix un producte capaç de parlar diverses llengues indiferentment, i la pregunta és, en quina llengua pensarà? El més probable és que et conteste una sola de les que domina i a més et pot sorprendre la resposta. Ja que imagina’t que amb eixa persona has mantés una relació completament en castellà, i un bon dia li preguntes i et contesta que pensa en anglés. Resulta que esta persona quan parla amb tu està traduint del anglés al castellà! De lo més lògic, però xocant.

De totes les llengües que podem coneixer, sempre hi haurà una que si no la predominant, serà la prioritària alhora de meditar i raonar. Podríem dir que aquesta és la nostra llengua vertaderament natal. Per a un monolíngüe no és cap problema saber quina serà, però els polilíngües igual han de pensar un segón abans de contestar. Però com saber si ets un “mono” real o un “poli” real? Fàcil, passem del món conscient al
subconscient, als somnis! Es diu que per contestar aquesta pregunta s’ha de vore en quina llengua somniem. Si tenim somnis en diverses llengues indistintament, serem tant “polis” com llengües utilitzem. Un altre detall curiós.