Un món compartit

Un món compratit per milions de persones, tots vivim en un mateix lloc però amb diferències que arriben a ser devastadores. Tanquem més el cercle, un continent, un país, una ciutat. Tampoc és raó suficient per viure en armonia, ni tant sols per a una simple salutació, per què no? No t’has cansat de vore a ixa persona creuan-te-la pel carrer? Un hola, un bon dia, no és raó suficient. Anem al autobús, al tramvia i lluitem per buscar un lloc on estar soles, on no tinga’m a ningú enfront, i arribem a sentir-se incomodes si nosaltres mateixa o cap altre acaba seguent-se al nostre costat. Ara de vegades sí que soltem un hola, per educació? O per què ens trobem massa incòmodes i volem sentir-se un poc més aprop de la persona i no fer tant brusca la entrada? Per què no continua ahi la conversa? Ningú es fa l’ànim, de vegades ni passa pel cap la possibilitat de fer-ho. Som humans, compartim ciutat i tal volta parada de destí, sempre agafem el mateix transport i no som capaços de continuar amb una conversa. Com a persones tots som interessants i podem arribar a ser divertits en certs moments, per què no passar una bona estona lluitant per mantindre un ambient agradable i no aïllar-se en la nostra ment o en un món de música? Pijor és quan es comparteix algo més, un treball, una vivenda, una carrera universitària. Ens saludem per què arribem a vorens a diari i alguna cosa més si és que s’arriba a compartir un treball o un examen (de pur nerviosisme parles amb qualsevol desconegut que estiga passant pel mateix). Però sense raó moltes vegades no ens interessem mén enllà per la persona. Algunes vegades et pots trobar parlant amb eixa persona i ni tant sols saps el seu nom. Curiós...