14 de febrer del 2008

I jo sóc d'esquerres...

Què representa la bandera española? Per què no podria anar agust pel carrer amb ella a les mans? No sóc nacionalista de cap tipus, de fet tinc orientacions anti-nacionalistes, però ni me considere com a tal, ni manifeste cap acció al respecte. Sols és la bandera que representa ixa regió del món que algú fa uns quants segles va llimitar, i que ara és el lloc un visc. Altres en canvi, veuen en ella un insult, una amenaça. Inclús si li han afegit connotacions feixistes. Què feixistes? Aquesta és una bandera constitucional i es troben en un error aquelles persones que pensen que té el mateix significat que aquella altra amb l’àguila imperial. La realitat social, per descomptat, és una altra, però això no lleva que sigui un error.

Tampoc significa que jo estime aquesta bandera. Ixe sentiment nacionalista és algo que no acabe d’entendre. Sempre diré, allà on vaja, que sóc espanyol. Però perquè és la realitat que toca viure, o perquè ho posa al meu DNI. Havent nascut ací fa dos mil anys, i diria que sóc romà. I no ha canviat res, geogràficament parlant. Per què ser d’un lloc en concret? Això llimita la meua llibertat, la de tots. Me puc nacionalitzar en un altre país, però no puc tindre dues nacionalitats. O pot ser sí que puga, però aleshores, per què no puc ser nacionalitzat en el món sencer? Deient que sóc espanyol, me poden matar en qualsevol país d’Orient. Deient que sóc espanyol, me miren amb ulls d’odi en Sud Amèrica, i de racista en Àfrica. Per què he d’arrastrar ixa condició si no la compartisc? Jo no vuic tindre país, ni patria ni bandera, nacío o terra. Jo vuic viure on vuiga i ser d’aquesta forma lliure. Però me topete de nou amb la realitat, que és una altra completament diferent.

El nacionalisme va parir a Napoleó, i va criar a Hitler, Mussolini i a Franco. Està alimentant les arques d’Estats Units amb la seua avarícia bruta de sang. Fa apareixer èssers sobre la terra amb el nom de Fidel Castro i de Stalin i grups armats com la IRA i la ETA. I no evita guerres entre palestins, jueus, chiites i sunnites. Les alimenta. Els humans no sabem conviure, ixa és una realitat molt real. Si aquesta convivència de vegades es fa quasi intol•lerable en un grup de trenta persones. Què no pot ocòrrer en un món de sis mil milions? La reposta està tots els dies al nostre televisor, en qualsevol “telediari”.

Sobren fronteres, llevar-les crearà conflictes
Crear-ne de noves, possible solució? Encara no han aparegut i ja hi ha gresques entre germans.
Quina és la solució doncs? Tu la saps? Jo no.
La saben els nostres polítics? Espere que sí, sé que no.

Viuré lo millor que puga, allà on vuiga i que no em peguen un tir per ser qui sóc. Quina llàstima de món, quina pena de realitat que m’ha tocat viure.

4 comentaris:

Oyros ha dit...

Què bonic t'ha quedat això de Ciutadà del món. ¿No ho has dit? Doncs això.

Oyros ha dit...

Curiosa reflexió sobre la santedat de les banderes:

http://www.youtube.com/watch?v=NymRecFWgAs

La Ruta de la Cultura ha dit...

Por culpa del franquismo los españoles no nos vemos reflejados en la bandera de España, y si lo haces te tachan de facha. Ose cambia la bandera o se cambia la sociedad, porque todo aquel que habla de su pais, España, e stachado de nacionalista y eso es malo. En fin, poco patriotismo hay.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.