Síndrome Hipernutricional

El síndrome hipernutricional es caracteritza per una alteració de les funcions centrals de l’organisme així com un important deteriorament del teixit renal (tubular, intersticial y glomerular).

Contrariament al que el seu nom pot induir a pensar, la causa més acceptada fins al moment no es per una hipernutrició (menjar fins la mort) sinó, una conseqüència. Una conseqüència de l’estudi de l’assignatura “Nutrició i Bromatologia” impartida per la professora Yolanda al Campus de Burjassot de la Universitat de València. El mecanisme fisiopatològic s’inicia quan l’alumne decideix imprimir-se o fotocopiar-se tots els apunts necessaris i facilitats pel professorat per estudiar-los i presentar-se a l’examen. Està demostrat que la tinta és un agent tòxic a altes concentracions i son tant quantioses les diapositives que al imprimir-les els nivells de tinta volatilitzada sobrepassen la CMT (Concentració Mínima Tòxica) en un espai reduït com és una habitació d’estudiant a un pis compartit. Inmediatament l’afectat perd el sentit de la realitat, és desconectat, i la destrucció del teixit renal acabarà la feina.

Es pot divagar molt sobre les manifestacions característiques d’este síndrome, pero el que ningú pot negar és el seu tràgic final: LA MORT.

Aquest estudi ha estat realitzat per l’expert en toxicologia el Dr. Rubén Fuertes i Chulvi, que no oblida l’inigualable suport que li ha oferit la Dra. Irene Peris i Marco durant aquests anys de dur estudi per arribar al fons d’aquesta terrible malaltia. Malaltia que té un profund significat personal, per la lamentable pèrdua del seu inestimable company de carrera universitaria Vicent Alonso i Oroval, mort a causa d’aquest síndrome al Gener de 2010. A la teva memòria Vicent.