28 d’octubre del 2009

Palància: Viu el Riu

Colla Verda (17/10/09)
dimecres 28 d'octubre de 2009.

La Colla Verda ha participat aquest cap de setmana en el projecte «Viu el riu». Aquest projecte, que porta endavant acció Ecologista Agró, pretén revalorar el riu Palància com a ecosistema, mitjançant la participació social al seu voltant. La Colla Verda hi participà fent una anàlisi de la desembocadura. D’aquesta manera, amb la informació recollida, també ens servirà per a participar en el projecte «Rius» que a València gestiona la Fundació Limne. Així, les dades que recollim del Palància es sumaran a la base de dades de tots els rius valencians.

El riu Palància naix al terme municipal de El Toro, a la província de Castelló, i desemboca a Sagunt, desprès de 85km de recorregut. Aquest primer dissabte, dedicat a viure el riu, ens desplaçàrem fins al seu tram final, la desembocadura. Érem un grup de 16 voluntaris, ens vam dividir en 4 grups de 4 persones, després de delimitar la zona en 4 sectors, cada grup es dedicà a l’estudi d’un d’ells.

Ens vam fixar en la vegetació, en la fauna i en les conseqüències de l’acció humana i férem un croquis del terreny que ens dugué inexorablement a una trista realitat: el delta del Palància es troba en unes condicions ecològiques lamentables. Sense deixar de banda la vegetació, que no és autòctona majoritàriament. També destaca la presència d’abocadors i construccions il•legals, a més d’escombraries diverses que s’acumulen per falta de neteja.

Finalment, també volem reivindicar a les autoritats pertinents que continuen amb el projecte de demolició de les vivendes il•legals del delta que, tot i haver fet progressos, queda molt per fer. I, sobretot, una tasca mol més senzilla i assequible, volem el riu net, sense escombraries i que no semble un abocador.

6 comentaris:

Trasgo de ciència ha dit...

Joer Fuertes. No et veia amb cara d'arbre. Menys arbres i rius i més muntanya!!!!! xDDD

Demà et porte un tros d'herba per a que la cultives a casa i així puga sortir nova vida: bacteria, plantes,...qui sap. Pot ser fins i tot...CONILLS!!!

Ja m'informaràs del teu ecositema: el Chulvisistema, a prueba de Ernestos

Unknown ha dit...

Al meu ecosistema no conseguiries adaptar-te i moriries. Ets aevolucional, així que et resultaria imposible. XD jejeje

Millor si hem dus una hortalissa jajaja a vore si ixen personetes, no?

Trasgo de ciència ha dit...

jAJAJ COM QUE AEVOLUCIONAL?? jo m'adapte a tot, i el que no...ho destruïsc!! No hi ha ecosistema per molt chulvià que siga que no s'adapte a les meves condiciona. I si hi ha cap..Bé,...no dura ^^

Unknown ha dit...

Medi de cultiu chulvià, composició: agar sang enriquit amb anticossos-E (E de Ernesto). Amb aquest medi conseguim inhibir el creixement de la majoria de cepes de Ernestrodium, sols proliferaràn aquelles que hagen desenvolupat una resistència inmunológica als anticossos-E (aquelles cepes que no expressen antigens-E), fàcilment observables rere 4 - 5 dies de cultiu a -4ºC (temperatura ideal per esquiar) ja que desde les colonies sorgeixen diverses ramificacions en forma de zig-zag (alguna loca en linea recta) simulant una estela d'algú que baixa esquiant per la muntanya. Cal recalcar que aquestes formes es veuen clarament de color blanc sobre el fons roig de l'agar, conseqüència del rastre de mort i destrucció que deixen al seu pas aquestes unitats mòbils de l'espècie.

La finalitat del cultiu d'aquesta espècie quasi extinta no és una altra que la de detetectar aquelles cepes més resistents per desprès gaudir de la seua mort lenta i dolorosa utilitzant qualsevol antibiotic disponible al mercat.

Trasgo de ciència ha dit...

JAJAJAJAJ però la teva cepa té molts punts febles!! No tens en compte l'espèrit de trasgo de muntanya que mora a l'interior de cada espècie de Ernestrodium. A més, per a cada antibiòtic del mercat, els Ernestrodiums posseïxen uns coneixements de Kendo per a reventar caps, membranes, grups carbonils i carboxils i poder escapar dels efectes ressoants i aromàtics. És coneix com "l'atac Erneeeest!!!"
Si tot açò falla, sempre té l'ajuda final de l'atac Roneeest!!! al qual no hi ha antibiòtic que resistisca; es transformen a Ernestrodiums.

Sense tenir en compte les pesones que aquesta espècie infecta al seu contacte, fins i tot a pesar d'estar protegida amb guants de làtex (cal recordar que tenen navalles, metxeros..etc etc), amb la seva toxina.

La fase aguda es caracteritza per una misteriosa passió per les llepolies en cantitats més o menys mínimes: 120 gr/dia, encara que poden variar fins als 500 gr diaris. Seguida d'un marcat interés per les reds socials més coneguda per "travian". En ocasions podem percebre moments de demència, associats a la falta de llepolies, encara que la gent els associa a moments de diversió/parida.

La fase següent, si s'acosegueix superar l'anterior deguda a la quantitat de sucre en sang (es coneixen casos en els que al punxar la vena no surt sang, sino sucre directament envassat i preparat per a la seva venta) entrem a la fase crònica. Aquesta es característica per l'adicció al Rodeo (taurina), llepolies (410gr/diaris mínim) i un estat alterat de la ment, psicòtic.
Continua adicció al travian, renovant servidors si cal. I obsessió per la muntanya. A les poques setmanes el sistema arterial i nerviós col.lapsa, produint una ola de detrucció i sangria per les universitats. Aquests actes són en va intentats ocultar pel gobern com "ataque terrosita, etc etc "

La cepa cultivada es torna contra els seus creadors, envaeixen el seu cos i exterminen dita societat. Sols hi han llegendes sobre açò.. No queda res viu després.

La fi de Sagunt és olt pròxim si es cultiva dita espècie xD i després el món!!

Endera ha dit...

Esteu poc volats XD