sms

El mòbil va vibrar al interior de la seua butxaca, al traure'l, una icona indicava que hi havia un missatge sense llegir. El número no es trobava guardat en l'agenda, però el va obrir igualment. Va quedar sorpresa. No era un missatge que cabria esperar d'un número desconegut, tal com una equivocació, un amic des d'un altre mòbil o d'algú que intentava lligar. No. En ell apareixia un fragment d'una cançò, però no una qualsevol. Era una d'aquelles cançons que lliguem de volta en quan a una persona, per lo general especial en algún sentit. I sabia perfectament de qui es tractava, a pesar de que feia molts anys que els seus camins quedaren separats per diferents destins. La reacció emotiva va ser instantànea: el cor se li va disparar, juntament amb la respiració, alhora que els ulls se li humien de la emoció. Va cobrir part del seu rostre amb les mans mentre voltejava sobre si mateixa en meitat del carrer. Buscava una silueta coneguda, l'unica que estava quieta entre tanta gent i que la mirava. Si alguna vegada heu sentit una sobredosis d'alegria, pot ser es podria comparar amb que sentia en aquell instant. Quant de temps havia passat des l'última vegada que havien estat junts en aquell bar de ningún lloc on es varen despedir. I ara sols tenia que creuar el carrer, creuar sense mirar, sense mirar el autobús.