Espiral

Gira gira giravolta sense parar
Des de que naixes fins que mors
Des de que respires fins que sospires
Tornant al principi o final on tot es confon

Mires i et mareges
Observes i no entens
Perquè pega tantes voltes tan apresa
Que quan et dones compte
No saps com has arribat i tot et pesa

Recordes el gir de la espiral
Sense saber si era el gir esperat
Rius el present, que remei!
Plores pel passat per recordar
Somnies un futur ja oblidat

Tot dins d’una mateixa linia
Deixa que gire
Intentar parar-la
es intentar-ho amb un tren en marxa
si et pares et perds
si continues algun dia comprens

Una espiral que gira i gira sobre el seu eix
Com la vida, com l’amor
Com el propi ser d’u mateix.