Any 2137 en algún punt pròxim a Alpha Centauri trobem un control de la Guardia Civil on han detés una nau espacial de la NASA. Li acaben de llevar els pocs punts que li quedaven del carnet per una altra multa per pilotar baix els efectes del alcohol...
He descubierto qué eran Sócrates, Pitágoras, Aristóteles, antes de ser grandes filósofos y matemáticos: SOCORRISTAS. Pues se aburrian tanto en su trabajo que les dió por pensar. I a mi, también.
Tanto sol no es bueno...
- No és cert que la lluna està preciosa aquesta nit? Pareix com si tímidament ens volguera observar asomant-se sobre aquelles muntanyes. – Et es trobava de peu davant d’una de les dos finestres grans que obrien pas a la llum lunar en la seva cambra. Tenia els cabells llargs i platejats que provocaven reflexes amb la llum de la nit, no era massa voluminós, però tenia una estatura prou acceptable per a la seva edat. En un principi pareixia que parlava sol, i qualsevol ho hagués jurat si no fos perquè una veu lleugerament aguda començà a reprotxar-li.
- Sempre hi estàs igual. Amb vora vint anys i continues comportant-te com fa sis. Volar per ací, volar per allà, viure aventures i conèixer altres mons. És del tot absurd! – La veu li provocà a Et un sobresalt i el posterior colorets de galtes. No es va girar, sabia que si ho feia no trobaria cap figura humana, bo, almenys de la seva estatura.
- Des de quan estàs escoltant, Sefironina? – Preguntà amb un toc de cabreig al referir-se al nom.
- No gaire, des de “oh que lluna més bonica!” Va sent hora que et centres una mica – digué amb certa mofa - I t’he dit mil vegades que em digues Nina! – Sefironina, o Nina, era una fada de sexe femení. Com totes les fades no mesuraven més de dotze centímetres i es mantenien suspeses en l’aire gràcies a quatre finíssimes aletes que sobreeixien de la seva esquena. Les fades i els mags naixien, creixien i morien junts des de que per casualitat, en temps remots, un mag i una fada evitaren heroicament evitar una guerra que podria haver acabat amb milers de vides innocents. A cada mag se li assignava una fada quan començava el seu procés d’aprenentatge als catorze anys. Et i Nina es coneixien des de fa sis anys i ara es trobaven mirant-se a la cara mentre que Nina acabava les seves paraules amb una puntellada al nas de Et. Tot a sabents que amb un bufit quedaria emmarcada al vidre de la finestra.
- Saps que no m’he sentit mai part d’aquest món, i més des de que els meus pares... ja saps. Note com si m’haguera equivocat de època, de món o jo que sé què, però en aquest no hem sent agust.
- Però tens la marca dels mags! – va exclamar en Nina.
- Sí, una marca que no respon. –Va dir Et mirant-se el canell esquerre on es trobava una espiral de tres girs. No tothom podia ser mag, un devia de nàixer sent mag, i com a tal, en alguna part del seu cos trobaria una senyal de forma aleatòria. Molts deien que aquesta marca li donaven als mags els seus poders. – Per cert, a què has vingut?
- Ja quasi se m’oblidava, has rebut una missió, no és gran cosa però és una missió al fi i a la cap. Hi ha hagut un incendi en una casa del districte sud, se’ns ordena que investiguem les causes, els serveis antiincendis estan acabant d’extingir el foc. Seria millor que et prengueres aquesta missió com una oportunitat, ja que no solen arribar-te’n moltes. – Nina va emmudir, sabia que la raó per la qual no rebia missions era perquè la incapacitat de despertar Et als seus poders de mag no resultaven especialment útils a la comunitat maga, i Et acabava de llegir-li el pensament. – Ho sent...
- No et preocupes, ja ho tinc assumit. Segurament la resta de principiants estaran ocupats en altres tares més importants. Espera’t a que em fique la túnica i anem. – A pesar d’haver intentar creure a la seva companya que no li afectava no poder desenvolupar els seus poders, la realitat era que per molt que ho negués, tota la impotència i aguantar tantes burles d’altres companys durant els seus pocs anys d’acadèmia, sí que li havien deixat el seu orgull ferit. Et va entrar a l’acadèmia de mags al igual que els seus companys, però prompte es va veure la seva incapacitat davant la màgia. Va continuar uns quants anys per veure si canviava la cosa, i quan la resta de companys van ser conscients del seu problema, va ser el blanc de totes les seves burles. En l’actualitat mentre la resta de seva generació rondava pels alts càrrecs de l’organització, Et i Nina es guanyaven la vida complint diverses missions sense importància.
Al cap d’uns minuts ambdós eixien d’un dels edificis més antics i més ermosos de la ciutat. Un edifici de cinc plantes amb una façana de marfil blanc brillant que ara pertanyia a la comunitat de mags de Setten, o SMG, encara que en un passat va servir com palau d’un de tants senyors de la guerra que controlaven les terres antany. En l’actualitat els mags a més de desenvolupar encanteris màgics i mantenir viva la màgia del món, s’encarregaven dels problemes de la ciutat o de missions rebudes per alts càrrecs o dels pobles veïns. Tal volta en altres mons vestien túniques de colors per distingir-se i intentaven desafiar als mateixíssims Déus, o muntaven cavalls blancs espantant negres bèsties alades, o travessaven andanes per agafar un tren, o obtenien el seu poder a través d’unicorns, o...
